Amortització

Per dur a terme les seves activitats, les empreses adquireixen diversos actius que passen a formar part del seu balanç. Tanmateix, amb el temps, a causa de l'ús, el desgast o l'obsolescència, aquests actius perden valor. Aquesta pèrdua s'ha de registrar en la comptabilitat de l'empresa de manera regular, fins al final de la vida útil de l'actiu o fins que deixi de formar part del patrimoni de l'empresa. Per calcular l'amortització d'un actiu, s'han de tenir en compte diversos elements:

• Cost d'adquisició o de producció: És el preu pagat per adquirir l'actiu i és el valor que s'amortitzarà (conegut com a cost històric en el Pla General de Comptabilitat espanyol).
• Vida útil: El període estimat durant el qual l'actiu serà útil per a l'empresa i es podrà utilitzar per al seu propòsit. A Espanya, l'Agència Tributària proporciona taules que estableixen la vida útil màxima per a cada tipus d'actiu fix.
• Valor residual: El valor estimat de l'actiu al final de la seva vida útil, és a dir, el preu que l'empresa podria obtenir si vengués l'actiu en aquell moment.

Quan una empresa prepara el seu balanç anual o presenta la seva declaració d'impostos, ha de registrar l'amortització com una pèrdua de valor en els seus registres comptables. Si no ho fa, el patrimoni net reportat seria irreal i podria resultar en una càrrega fiscal més alta de la que realment correspon. Això es deu al fet que l'amortització és una despesa deduïble en el càlcul del benefici comptable. Això s'aplica als actius fixos tangibles, als actius intangibles i a les propietats d'inversió, sempre que reflecteixi una pèrdua real de valor deguda a l'ús, el funcionament, el desgast o l'obsolescència.

La base d'amortització es calcula a partir del preu d'adquisició (més els costos associats) excloent el valor residual si escau. Comença:

• Per als actius tangibles , quan estiguin llestos per ser utilitzats.
• Per als actius intangibles , quan són capaços de generar ingressos.

Es considera que tots els actius intangibles tenen una vida útil definida. Tanmateix, si aquesta no es pot estimar de manera fiable:

• Amortització comptable: 10% anual. Aquest és el procés pel qual una empresa distribueix el cost d'un actiu tangible o intangible al llarg de la seva vida útil.
• Amortització fiscal: 5% anual. Aquest és el mètode que utilitzen les empreses per deduir el valor dels seus actius a les seves declaracions d'impostos.

Si l'amortització supera l'import permès a efectes fiscals, l'excés no és deduïble en aquest any, però pot ser-ho en anys futurs. Aquests criteris combinen les normatives comptables i fiscals i són essencials per a una planificació financera i fiscal eficaç.

Hi ha diversos mètodes d'amortització, que poden implicar tipus fixos o variables, i l'elecció normalment depèn del tipus d'actiu:

• Mètode lineal: amortització mitjançant quotes constants en funció de la vida útil de l'actiu.
• Mètode de la suma dels dígits dels anys: aquest mètode s'utilitza per amortitzar un actiu més ràpidament durant els primers anys de la seva vida útil. A cada any se li assigna un número en ordre descendent (n..., 3, 2, 1) i aquests números se sumen. A continuació, es divideix el valor total de l'actiu per aquesta suma per obtenir un import base. Es multiplica aquesta base pel número de cada any per calcular quant s'ha d'amortir anualment. El resultat és una amortització més alta els primers anys i més baixa els posteriors, i això és beneficiós quan tenim beneficis i volem ajornar el pagament d'impostos, perquè, tot i que haurem de pagar-los en el futur, 1 € avui val més que 1 € demà. Però aquest mètode no es pot utilitzar per a edificis, mobles o instal·lacions.
• Mètode d'amortització constant per unitat de producció: en comptes d'utilitzar la vida útil de l'actiu en anys, aquest mètode es basa en el nombre estimat d'unitats que l'equip produirà durant la seva vida útil. Un cop estimat el nombre total d'unitats, s'estima quantes unitats es produiran l'any en curs. Aquest mètode calcula l'amortització en funció de l'ús (producció), no del temps.
• Mètode del percentatge constant: s'aplica un percentatge fix al valor restant de l'actiu cada any. Com que el valor disminueix amb el temps, l'import de l'amortització també disminueix. Tanmateix, el percentatge final no pot superar mai l'11%. Per calcular-lo, depenent de l'actiu que s'ha d'amortitzar, ens referirem a les taules d'amortització, agafarem el percentatge màxim i el multiplicarem per un dels tres coeficients segons correspongui:
• • 1,5 si la vida útil de l'actiu és inferior a 5 anys
  • 2 si és entre 5 i menys de 8 anys
  • 2,5 si són 8 anys o més
• Llibertat d'amortització: la capacitat que atorga l'Agència Tributària a les empreses de decidir el ritme d'amortització dels actius independentment dels tipus d'amortització oficials, si es considera més òptim per al tipus d'actiu. Això és degut a que no es tracta d'una valoració diferent, sinó d'una diferència en el moment del reconeixement de la despesa.